ACTIVITATS
 
PROPERES ACTIVITATS
 
2011
 
 
ACTIVITATS REALITZADES
 
2010
 
   PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ANTON CAÑELLAS, de la resistència democràtica a la tutela de la dignitat humana"
   de Josep M. Puigjaner. Barcelona, 10 de desembre 2010.
   CELEBRACIÓ DE LA FESTIVITAT DE SANT TOMÀS MORO Barcelona Dimarts, 15 de juny 2010 20.00 hrs.
   SEMINARI --> LLIBERTATS, SEGURETATS I CIVISME Barcelona Dissabte, 5 de juny 2010. 10:00 hores.
   Sessió de treball --> L'ESTAT DEL BENESTAR: Vigència i futur Barcelona el 3 de maig de 2010.
   Sessió de treball --> Reptes de L’Economia Social de Mercat al Segle XXI Dijous 4 de febrer a les 19:00 hores.
 
 
2009
 
   TROBADA (SOPAR- COL.LOQUI) --> Educació, Llibertat i Valors. El Paper dels poders públics 18 juny a les 20.30 hores.
   Sessió de treball --> Repensant la Participació 16 d'abril a les 19:30 hores.
 
2010
 
Llibre
 
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: "ANTON CAÑELLAS, de la resistència democràtica a la tutela de la dignitat humana"
de Josep M. Puigjaner.
 
Presentació del llibre
 
2010
 
Seminari
 
LLIBERTATS, SEGURETATS I CIVISME
 
Realitzada a Blanquerna. Facultat de Comunicació - Universitat Ramón Llull de Barcelona el 5 de juny de 2010
 
INTRODUCCIÓ
 
La preocupació per la inseguretat no pot deixar de banda el respecte dels drets fonamentals i de la idea de llibertat. El civisme constitueix el marc de drets i deures que cal respectar avui, en tots els ordres de la vida.

El debat que ha ocupat les societats democràtiques, especialment les europees, sobre l’equilibri entre seguretat i llibertat es veu ara superat per la proposta d’introduir el civisme com a assumpció personal de responsabilitat envers la comunitat. Es proposa reflexionar sobre la necessitat de gaudir d’una ètica, en la actual societat complexa i heterogènia, tot tenint en compte els valors i les arrels que informen la nostra cultura.

Per altra banda, de la mateixa forma que cal parlar de llibertats com a concreció veritable de l’autèntica llibertat, el concepte de seguretat es plasma en diferents àmbits de la vida en societat i les persones experimenten voluntats i interessos no sempre fàcils de conciliar: s’aspira a gaudir dels drets propis i generals en un entorn de garantia que, en principi, ha de ser tutelat per l’estat, únic legítim ostentador del recurs a la força.

A més, en l’actualitat, la demanda ciutadana de seguretat –entesa com a ordre públic i com a garantia de l’estat de dret – s’ha anat ampliant cap a una nova concepció que tendeix a reclamar, també, la previsió, prevenció, coordinació i atenció de tota mena de contingències – antigues i noves -que amenacen la percepció d’un entorn segur, estable i previsible en la vida de les persones.
 
Les qüestions debatudes van estar:
 
  • Son els valor cívics la resposta a la clàssica confrontació entre llibertat i seguretat?
  • Quin paper ha de tenir el civisme com a factor de responsabilitat personal en l’exercici dels drets i les llibertats?
  • La garantía final de la seguretat ha de raure en una societat forta o en un estat ben organitzat?
  • Es raonable – i sostenible - una expectativa de “seguretat total” davant tota mena de successos o contingències?
  • Quin preu esta disposada la societat a pagar per gaudir de la sensació de que “tot està sota control”?
 
Per tal d’analitzar aquestes qüestions, PERSONA I DEMOCRÀCIA – JOAQUIM XICOY ha organitzat, amb la col·laboració del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona i Blanquerna – Universitat Ramon Llull, el proper dissabte 5 de juny, un seminari amb el següent
 
 
INTERVENCIONS
 
Ponència introductòria: “El civisme i els valors a la societat actual” a càrrec de Joan Lluís Pérez-Francesch. Professor de dret constitucional de la UAB.
 
Taula Rodona 1: Elements que condicionen el civisme a la societat actual.
 
  • Manuel Milián Mestre. Periodista i escriptor
  • Tomàs Gil. Cap de Policia de Sant Adrià del Besòs. Professor associat de dret constitucional de la UAB
  • José A. Agustina. Professor de criminologia i dret penal de la UIC.
 
Taula Rodona 2: Bones pràctiques per a una societat lliure i segura
 
  • Joan Dídac Gallardo. Conseller delegat de CAN PADRO-ISDS (International Security and Defence Systems). President de DYA Catalunya
  • Xavier Martorell. Regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana de Sant Cugat del Vallès. Ex- Director general de Seguretat Ciutadana.
  • Josep Cañabate. Secretari d’ISACA. CISA (Certified Information System Auditor), professor Associat de la UAB.
  • Modera: Andreu Cruañas. Director de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”.
  • La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Jordi Sales. President de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”
Aquest seminari es va adreçar a legisladors, responsables polítics dels àmbits de Seguretat Ciutadana, Interior i Emergències, experts d’aquestes matèries , docents dels àmbits de la filosofia, el dret i les ciències polítiques i socials, comandaments policials i tècnics de Seguretat i Emergències.
 
pujar
     
    2010
     
     
    Sessió de treball
     
    L'ESTAT DEL BENESTAR: Vigència i futur
     
    Realitzada a la Facultat d'Educació social i Treball Social Pere Tarrés- de Barcelona el 3 de maig de 2010
     
    INTRODUCCIÓ
     
    El que coneixem com a Estat del Benestar ha estat entès, al llarg del segle XX, com un model d'organització social mitjançant el qual l'estat - en el sentit ampli del terme - ha garantit la prestació d'un seguit de serveis bàsics i prestacions universals a les persones. Dintre d'aquest concepte s'inclouen, habitualment, polítiques públiques que abasten des del sistema de pensions (contributives i no contributives) fins al garantiment de cobertures de caire mèdic, de polítiques actives d'ocupació o d'accés a nivells d'instrucció i educatius i, més recentment, l'atenció a persones en situació de dependència. La societat del benestar compleix també una finalitat de garantir la igualtat d'oportunitats.

    En aquest sentit, en el nostre entorn polític el progrés social ha estat conseqüència de la suma de progrés econòmic més la voluntat de cohesió i justícia social.

    En aquest moment, inclús abans de la irrupció de l'actual crisi econòmica, la vigència de l'estat del benestar es veu condicionada per la necessitat d'assegurar la seva sostenibilitat tot considerant l'eficiència i l'eficàcia i també com a contrapunt de la necessària cultura de l'esforç.

    Per altra banda, cal considerar que les polítiques de suport a la família constitueixen un factor d'humanització, eficiència i eficàcia per tal de facilitar la cobertura de necessitats bàsiques de les persones que no puguin fer-ho per si mateixes.
     
    Les qüestions debatudes van estar:
     
    • Quins objectius es consideren irrenunciables?
    • Com es pot equilibrar la garantia d'unes prestacions bàsiques amb l'esforç i la responsabilitat personals?
    • Quins models de col·laboració públic - privada poden assegurar els millors graus de benestar social a partir de l'eficiència i l'eficàcia?
    • Quin paper han de jugar les administracions públiques?
     
    INTERVENCIONS
     
    Ponència: "Objectius i necessitats de la Societat del Benestar al nou mil·lenni". A càrrec de Manuel Romero i Colomé, Director general de la Fundació Vidal i Barraquer i ex- Director general d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya.
     
    Taula rodona.Aportacions per a la construcció d'un nou model de benestar social: Reptes en matèria de salut i serveis socials.
     
    • Josep Lluís Cleries. Portaveu de CiU de Benestar i Immigració
    • Josep Oriol Pujol i Humet. Director general de la Fundació Pere Tarrés.
    • Xavier Gibert. Director de Relacions Institucionals i Laborals. Unió Catalana d'Hospitals.
    • Enrique Palau Director de Desenvolupament Estratègic del Sector Salut. de Atos Origin a Europa.
    GALERIA D'IMATGES
     
     
    pujar
       
      2010
       
      Sessió de treball
       
      REPTES DE L’ECONOMIA SOCIAL DE MERCAT AL SEGLE XXI
       
      Realitzada a ESADE (Universitat Ramon Llull). De Barcelona el 4 de febrer de 2010.
       
      En un període caracteritzat per una forta crisi econòmica i social, amb una elevadíssima taxa d’atur i grans interrogants sobre el futur (globalització, sistema de benestar, mercat de treball, etc…) resulta més necessari i oportú que mai reflexionar sobre els reptes de l’Economia Social de Mercat (ESM) al segle XXI.

      El nostre context cultural, social i econòmic actual no té res a veure amb el de l'Europa de la postguerra de mitjans del segle XX. globalització, TIC, immigració, sostenibilitat, societat del coneixement... són conceptes nous i que ens obliguen preguntar-nos: què significa l'ESM avui en dia? Què en podem esperar? És possible contribuir, des de Catalunya, a redefinir l'ESM?

      La conferència, RETOS DE LA ECONOMIA SOCIAL DE MERCADO EN EL SIGLO XXI, va anar a càrrec del professor Eugenio Recio, catedràtic emèrit d’economia d’ESADE.

      Durant el col.loqui, moderat per Daniel Ortiz, profesor associat del departamento de ciències socials d’ESADE, es van debatre les següents qüestions:
       
      • Evolució i desenvolupament al llarg del S.XX: principals èxits assolits
      • Necessitat de diferenciar l’ESM i l’Estat del Benestar: especificitat de l’ESM
      • Punts forts de l’ESM com a model socioeconòmic: què ens pot aportar l’ESM a avui en dia?
      • Quins son els principals reptes de l’ESM a l’actualitat?
       
      transcipció confència Eugenio Recio
       
      GALERIA D'IMATGES
       
       
      pujar
         
        2009
         
        TROBADA (SOPAR- COL.LOQUI)
         
        "Educació, Llibertat i Valors. El Paper dels poders públics” realitzada al Hotel Evenia Rosselló de Barcelona el 18 de juny 2009.
         
        El paper que les lleis assignen als poders públics, envers l'educació, s'ha de limitar a garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a un ensenyament de qualitat i a la provisió equitativa dels mitjans necessaris?
         
        Quins valors cívics o considerats bàsics per a la cohesió i la convivència socials es convenient o acceptable que siguin promoguts per les administracions educatives?
         
        Mes enllà de la defensa dels seus drets i interessos corporatius, quin paper correspon a les organitzacions professionals de l'àmbit educatiu en la determinació del model? Com es concilia aquest paper amb l'actuació legítima de governs i parlaments? I amb els pares dels alumnes?
         
        • Ponent: Irene Rigau (Portaveu d'Ensenyament. CIU)
        • Comunicacions:
          - Antoni Arasanz (President de FAPEL)
          - Enric Puig (Escola Cristiana de Catalunya)
          - Carles Camí (Pres. Confed. de Centres Autònoms d' Ensenyament)
          - Carles Mata (Pres. Assoc. Directius l'Educació Pública de Catalunya)
        pujar
           
          2009
           
          Sessió de treball
           
          REPENSANT LA PARTICIPACIÓ
           
          Lloc: Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull) . Sala 1. Via Augusta, 390. Barcelona.
           
          Data: Dijous 16 d'abril a les 19:30 hores.
           
          Els actuals nivells de participació dels ciutadans en els processos electorals son considerats preocupants tant per part dels poders públics o els partits polítics com per bona part de l'opinió pública i les organitzacions socials.
           
          Sovint, es presenten els baixos índex de participació com a dèficit o manca de qualitat de la democràcia representativa i no manquen veus que reclamen una reforma en profunditat dels mecanismes electorals i dels processos per a elegir els governs locals, els governs generals i els òrgans legislatius. També hi ha qui pensa que la confrontació de models de societat o de país, ideals o valors ha estat superada per estils de gestió i simple assignació de recursos. Les cosmovisions poden haver deixat pas al pensament únic i a una administració tacticista buida d'il·lusió comunitària i d'horitzons.
           
          Per altra banda, els governs, els parlaments i els partits polítics proven d'acostar.se a la realitat i els interessos dels ciutadans mitjançant la interlocució amb entitats socials representants de grups d'interès econòmic, professional, sectorial o territorial, amb el risc de que aquest diàleg qüestioni la legitimitat de parlaments i governs.
           
          -   Què significa exactament la "desafecció" política?. En què es diferencien "l'abstenció" i la "desafecció"?,
           
          -   Quina part del distanciament entre els ciutadans i els afers públics es atribuïble a les actituds i aptituds de governants i polítics?
           
          -   Milloraria el grau de participació amb la introducció de canvis en el sistemes electorals?. Quins poden ser aquests canvis?
           
          -   Quins riscos es deriven de les actuals tendències? Es tracta d'un simple problema de formes i de llenguatge?. Què cal fer per recuperar la confiança ciutadana en la política?.
           
          -   Demana la societat canvis en els mecanismes de participació política?. Pot substituir, ni que sigui parcialment, la interlocució directa entre governs i grups d'interès àmbits fins ara reservats al joc parlamentari?
           
           
          PROGRAMA
           
          19:30   "Una reflexió sobre la persona i la Democràcia".
          A càrrec del senyor Jordi Sales i Coderch.
          Titular de Filosofia Teorètica i Pràctica i Degà de la Facultat de Filosofia de l' Universitat de Barcelona.
          President de PERSONA I DEMOCRÀCIA - JOAQUIM XICOY.
           
          20:00    Taula rodona: " Vigència de l'actual model de participació"
           
          Sr. Pau Mas. (Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE)
          Sr. Joan Lluís Pérez Francesch (Prof. Tit. Dret Constitucional UAB)
          Sr. Jordi Sauret (Professor Univ. Abat Oliva)
          Sra. Erika Casajona (Consultora Política)
           
          Modera: Sr. Andreu Cruañas. (Director de PERSONA I DEMOCRÀCIA - JOAQUIM XICOY)
           
          pujar
           
           
          © Persona i Democràcia
          Rambla de Catalunya, 18 planta 6, 08007 Barcelona