ACTIVITATS
 
PROPERES ACTIVITATS
 
ACTIVITATS REALITZADES
 
2012
 
   LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LA PERSONA  Barcelona 26 de novembre, de 19 a 21 hrs
   ESMORZAR – COL.LOQUI. LA DONA DINS DE L’ÀMBIT EMPRESARIAL  Barcelona 21 de novembre 09.00hrs
   LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA SANITRARI  Barcelona el 12 de Juliol a les 17.30hrs
 
2010
 
   PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ANTON CAÑELLAS, de la resistència democràtica a la tutela de la dignitat humana"
   de Josep M. Puigjaner.
 Barcelona, 10 de desembre 2010.
   CELEBRACIÓ DE LA FESTIVITAT DE SANT TOMÀS MORO Barcelona Dimarts, 15 de juny 2010 20.00 hrs.
   SEMINARI --> LLIBERTATS, SEGURETATS I CIVISME Barcelona Dissabte, 5 de juny 2010. 10:00 hores.
   Sessió de treball --> L'ESTAT DEL BENESTAR: Vigència i futur Barcelona el 3 de maig de 2010.
   Sessió de treball --> Reptes de L’Economia Social de Mercat al Segle XXI Dijous 4 de febrer a les 19:00 hores.
 
 
2009
 
   TROBADA (SOPAR- COL.LOQUI) --> Educació, Llibertat i Valors. El Paper dels poders públics 18 juny a les 20.30 hores.
   Sessió de treball --> Repensant la Participació 16 d'abril a les 19:30 hores.
 
2012
 
Responsabilitat
 
LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LA PERSONA  26 de novembre, de 19 a 21 hrs, Facultat de Filosofia de Catalunya(URLL), edifici del Seminari Conciliar de Barcelona
 
En els actuals temps de crisi econòmica i de valors , el concepte de responsabilitat social de la persona esdevé d’especial importància en la mesura que suposa la implicació voluntària i solidaria de les persones mes enllà de les obligacions pre-establertes per les lleis, pel que fa a altres membres de la seva comunitat.

La reflexió es centrarà en la persona com agent actiu creador de riquesa no tan sols material sinó també espiritual, en el marc d’una concepció transcendent de la vida, de la crisi de l’estat del benestar i de l’emergència d’una societat que revitalitzi el paper dels deures comunitaris.

En els propers anys, l’economia occidental no podrà créixer a base d’impulsos públics. La necessitat de reduir els grans nivells d’endeutament a tota Europa i els compromisos propis de la zona euro ens aboca, sense marge de maniobra, a un redimensionament de les funcions socials de l’estat, obrint la porta a una participació mes activa de persones i entitats.

Partim d'una concepció de la persona que transcendeix la seva individualitat per tal d’esdevenir un subjecte social. En l’àmbit social i econòmic, cal fer una tasca pedagògica per tal que les persones siguin conscients del retorn que han de fer a la societat de tot allò que han rebut de la comunitat. Sembla urgent reivindicar el sentit social de moltes actuacions humanes, però no pas des de la cultura del “gratis total” i dels drets sense deures, sinó des de la convicció de que si la societat inverteix en el benestar personal és de justícia saber retornar-lo.

Si entenem que els canvis esmentats no son conjunturals sinó que estan per a quedar-se, si adoptem postures constructives i no demagògiques, la conseqüència lògica per tal de sortir del forat és apel•lar a la responsabilitat social de la persona. Cal un canvi de paradigma, centrat en la persona i en el seu rol social, que ha d’afectar les corporacions públiques, les privades i els mateixos particulars.

Per tal d’analitzar aquesta qüestió i donar arguments en la línia de construir la societat del benestar del segle XXI, PERSONA I DEMOCRÀCIA – JOAQUIM XICOY va organitzar, amb la col•laboració de la UAB-Universitat Autònoma de Barcelona, una taula rodona amb el següent
 
PROGRAMA
 
19:00   Paraules de benvinguda a càrrec del Dr. Ignasi Roviró, vicedegà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URLL).

Presentació de l’acte i dels ponents a càrrec del Sr. Andreu Cruañas, director de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”.
 
19:30    Taula rodona moderada pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, professor de dret constitucional de la UAB, amb la participació de:

  • Dra. Sònia Güell Peris, professora de dret internacional de la UPF.
  • Sr. Daniel Ortiz Llargués, professor del Dep. de Ciències Socials d'ESADE.
  • Dr. Josep Lluís Vázquez Borau, filòsof i president de l‘Institut Emmanuel Mounier Catalunya.
 
20:45    Col•loqui amb els assistents
 
GALERIA D'IMATGES
 
 
pujar
    2012
     
    Esmorzar
     
    ESMORZAR – COL.LOQUI. LA DONA DINS DE L’ÀMBIT EMPRESARIAL  Barcelona 21 de novembre 09.00hrs
     
    Amb motiu de les expectatives generades amb ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya que generen noves expectatives, la nostra entitat juntament amb “Dona Activa”, varen organitzar un esmorzar amb el Sr. Germà Gordó, Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, que va explicar de primera mà les iniciatives del programa de CiU en l’àmbit empresarial català, dins d’ aquesta nova etapa.

    La Secretaria del Govern és l’òrgan que impulsa i coordina l’acció de govern a traves del Consell Tècnic, es a dir el conjunt de Secretaris Generals dels diferents Departaments, sota dependència directa del President. Per aquest motiu i per la pròpia naturalesa de les seves funcions, es probablement l’òrgan del govern més transversal que existeix, i també un dels que té una visió mes complerta de la realitat econòmica i social que ens envolta.

    Es va establir un diàleg amb els assistents sobre les dones dins de l’àmbit empresarial i també en matèria d’igualtat d’oportunitats. Al col•loqui va participar així mateix Teresa Pitarch i Albós, directora de la Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública.
    GALERIA D'IMATGES
     
     
    pujar
      2012
       
      sostenibilitat
       
      LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA SANITRARI  Barcelona el 12 de Juliol a les 17.30hrs
       
      Els sistemes sanitaris del nostre entorn estan en plena transformació. Aquest canvi ve imposat per causes conjunturals, derivades de la situació econòmica; però també existeixen factors estructurals de tipus socials, com ara l'envelliment de la població, la cronicitat o el ràpid creixement del nombre d'usuaris com a conseqüència del fet immigratori.

      En el cas de Catalunya, es donen també singularitats derivades tant del model de col·laboració i concertació públic-privada com del molt significatiu nombre de ciutadans que tenen contractades pòlisses de cobertura sanitària amb companyies o mútues asseguradores.

      El debat obert abasta diferents qüestions: Des de les estrictament personals de definició de drets, obligacions i contribució dels usuaris, fins als aspectes professionals relatius a retribucions, implicació i tipus de relació laboral dels treballadors de la salut; passant pel model de cooperació i col·laboració amb entitats privades, les expectatives generals de millora constant del catàleg de serveis o el marc de finançament dels serveis de salut.

      Per altra banda, la priorització de la racionalització i sostenibilitat del sistema sanitari, tot i esser necessària i inajornable, no pot ser aliena a un model superior que implica una concepció de país i la assumpció d'un model de justícia social i de ordenació de valors. Es a dir, que els criteris tècnics aplicables, a banda de que poden ser escollits entre un ventall força ampli, també reflecteixen una visió de país i s'insereixen en un model de societat, amb interacció amb altres àmbits de l'acció governamental i de la societat civil.

      Aquest seminari pretén abordar el tema des d'una perspectiva amplia, més política i social que tècnica, que possibiliti una visió de conjunt de les diverses qüestions plantejades, explicades des dels principals actors que lideren el debat.

      L'objectiu és disposar dels elements necessaris per a poder analitzar els canvis en el model sanitari de Catalunya tot copsant les implicacions de caire més estratègic.

      Qüestions que es plantegen:

       
      • Quins canvis, dels que s'estan implementant al sistema sanitari català, tenen un caire estratègic, més enllà de la conjuntura econòmica i suposen una modificació del model?
      • Com es veuran afectades les professions relacionades amb la salut, pel que fa a nivell retributiu, reconeixement social, promoció professional i mobilitat?
      • S'ha de contemplar també la sostenibilitat de les entitats privades que tenen concert amb l'Administració?
      • Quin paper pot jugar la col·laboració públic-privada en la millora dels sistema sanitari català?
      • Quines son les actituds i expectatives dels usuaris envers un replantejament general d'accés als serveis públics de salut, contribució personal o establiment de prioritats en el tractament de les diverses malalties?
      • Quins models s'estan desenvolupant en països del nostre entorn polític i econòmic?
       
      PROGRAMA
       
      17:30   Presentació de la sessió.
      Manuel Romero i Colomé, Director General de la Fundació Vidal i Barraquer i ex-Director General d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya
       
      17:40    Primera taula rodona: "SANITAT PÚBLICA I SANITAT PRIVADA: CAP A ON ANEM?"
      Moderador: Estanislau Saló de la Iglesia, Director de Recursos Humans de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Barcelona
       
      17:50    La Reforma de les Pensions a Espanya
      Lluís Lana i Costa. Director General Adjunt de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears
       
      18:05    La carrera professional dels metges dins del marc de la sostenibilitat del Sistema Sanitari
      Dr. Vicenç Martínez Ibáñez. Gerent Territorial de a Gerència Territorial ICS Girona. Institut Català de la Salut. Hospital Universitari Doctor Trueta de Girona
       
      18:20    Cololoqui amb els assistents.
       
      18:30    Segona taula rodona: "MARC POLÍTIC I ECONÒMIC: PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA SANITARI, COM AFECTARÀ A L'ESTAT DEL BENESTAR?"
      Moderador: Manuel Romero i Colomé
       
      18:40    Francesc Sancho i Serena. Secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya
       
      18:55    Jaume Tort i Bardolet. Cap de Gabinet del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
       
      19:10    Roser Fernàndez i Alegre. Secretària General de Salut de la Generalitat de Catalunya
       
      19:25    Col·loqui amb els assistents
       
       
      2010
       
      Llibre
       
      PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: "ANTON CAÑELLAS, de la resistència democràtica a la tutela de la dignitat humana"
      de Josep M. Puigjaner.
       
      Presentació del llibre
       
      2010
       
      Seminari
       
      LLIBERTATS, SEGURETATS I CIVISME
       
      Realitzada a Blanquerna. Facultat de Comunicació - Universitat Ramón Llull de Barcelona el 5 de juny de 2010
       
      INTRODUCCIÓ
       
      La preocupació per la inseguretat no pot deixar de banda el respecte dels drets fonamentals i de la idea de llibertat. El civisme constitueix el marc de drets i deures que cal respectar avui, en tots els ordres de la vida.

      El debat que ha ocupat les societats democràtiques, especialment les europees, sobre l’equilibri entre seguretat i llibertat es veu ara superat per la proposta d’introduir el civisme com a assumpció personal de responsabilitat envers la comunitat. Es proposa reflexionar sobre la necessitat de gaudir d’una ètica, en la actual societat complexa i heterogènia, tot tenint en compte els valors i les arrels que informen la nostra cultura.

      Per altra banda, de la mateixa forma que cal parlar de llibertats com a concreció veritable de l’autèntica llibertat, el concepte de seguretat es plasma en diferents àmbits de la vida en societat i les persones experimenten voluntats i interessos no sempre fàcils de conciliar: s’aspira a gaudir dels drets propis i generals en un entorn de garantia que, en principi, ha de ser tutelat per l’estat, únic legítim ostentador del recurs a la força.

      A més, en l’actualitat, la demanda ciutadana de seguretat –entesa com a ordre públic i com a garantia de l’estat de dret – s’ha anat ampliant cap a una nova concepció que tendeix a reclamar, també, la previsió, prevenció, coordinació i atenció de tota mena de contingències – antigues i noves -que amenacen la percepció d’un entorn segur, estable i previsible en la vida de les persones.
       
      Les qüestions debatudes van estar:
       
      • Son els valor cívics la resposta a la clàssica confrontació entre llibertat i seguretat?
      • Quin paper ha de tenir el civisme com a factor de responsabilitat personal en l’exercici dels drets i les llibertats?
      • La garantía final de la seguretat ha de raure en una societat forta o en un estat ben organitzat?
      • Es raonable – i sostenible - una expectativa de “seguretat total” davant tota mena de successos o contingències?
      • Quin preu esta disposada la societat a pagar per gaudir de la sensació de que “tot està sota control”?
       
      Per tal d’analitzar aquestes qüestions, PERSONA I DEMOCRÀCIA – JOAQUIM XICOY ha organitzat, amb la col·laboració del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona i Blanquerna – Universitat Ramon Llull, el proper dissabte 5 de juny, un seminari amb el següent
       
       
      INTERVENCIONS
       
      Ponència introductòria: “El civisme i els valors a la societat actual” a càrrec de Joan Lluís Pérez-Francesch. Professor de dret constitucional de la UAB.
       
      Taula Rodona 1: Elements que condicionen el civisme a la societat actual.
       
      • Manuel Milián Mestre. Periodista i escriptor
      • Tomàs Gil. Cap de Policia de Sant Adrià del Besòs. Professor associat de dret constitucional de la UAB
      • José A. Agustina. Professor de criminologia i dret penal de la UIC.
       
      Taula Rodona 2: Bones pràctiques per a una societat lliure i segura
       
      • Joan Dídac Gallardo. Conseller delegat de CAN PADRO-ISDS (International Security and Defence Systems). President de DYA Catalunya
      • Xavier Martorell. Regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana de Sant Cugat del Vallès. Ex- Director general de Seguretat Ciutadana.
      • Josep Cañabate. Secretari d’ISACA. CISA (Certified Information System Auditor), professor Associat de la UAB.
      • Modera: Andreu Cruañas. Director de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”.
      • La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Jordi Sales. President de “Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy”
      Aquest seminari es va adreçar a legisladors, responsables polítics dels àmbits de Seguretat Ciutadana, Interior i Emergències, experts d’aquestes matèries , docents dels àmbits de la filosofia, el dret i les ciències polítiques i socials, comandaments policials i tècnics de Seguretat i Emergències.
       
      pujar
         
        2010
         
         
        Sessió de treball
         
        L'ESTAT DEL BENESTAR: Vigència i futur
         
        Realitzada a la Facultat d'Educació social i Treball Social Pere Tarrés- de Barcelona el 3 de maig de 2010
         
        INTRODUCCIÓ
         
        El que coneixem com a Estat del Benestar ha estat entès, al llarg del segle XX, com un model d'organització social mitjançant el qual l'estat - en el sentit ampli del terme - ha garantit la prestació d'un seguit de serveis bàsics i prestacions universals a les persones. Dintre d'aquest concepte s'inclouen, habitualment, polítiques públiques que abasten des del sistema de pensions (contributives i no contributives) fins al garantiment de cobertures de caire mèdic, de polítiques actives d'ocupació o d'accés a nivells d'instrucció i educatius i, més recentment, l'atenció a persones en situació de dependència. La societat del benestar compleix també una finalitat de garantir la igualtat d'oportunitats.

        En aquest sentit, en el nostre entorn polític el progrés social ha estat conseqüència de la suma de progrés econòmic més la voluntat de cohesió i justícia social.

        En aquest moment, inclús abans de la irrupció de l'actual crisi econòmica, la vigència de l'estat del benestar es veu condicionada per la necessitat d'assegurar la seva sostenibilitat tot considerant l'eficiència i l'eficàcia i també com a contrapunt de la necessària cultura de l'esforç.

        Per altra banda, cal considerar que les polítiques de suport a la família constitueixen un factor d'humanització, eficiència i eficàcia per tal de facilitar la cobertura de necessitats bàsiques de les persones que no puguin fer-ho per si mateixes.
         
        Les qüestions debatudes van estar:
         
        • Quins objectius es consideren irrenunciables?
        • Com es pot equilibrar la garantia d'unes prestacions bàsiques amb l'esforç i la responsabilitat personals?
        • Quins models de col·laboració públic - privada poden assegurar els millors graus de benestar social a partir de l'eficiència i l'eficàcia?
        • Quin paper han de jugar les administracions públiques?
         
        INTERVENCIONS
         
        Ponència: "Objectius i necessitats de la Societat del Benestar al nou mil·lenni". A càrrec de Manuel Romero i Colomé, Director general de la Fundació Vidal i Barraquer i ex- Director general d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya.
         
        Taula rodona.Aportacions per a la construcció d'un nou model de benestar social: Reptes en matèria de salut i serveis socials.
         
        • Josep Lluís Cleries. Portaveu de CiU de Benestar i Immigració
        • Josep Oriol Pujol i Humet. Director general de la Fundació Pere Tarrés.
        • Xavier Gibert. Director de Relacions Institucionals i Laborals. Unió Catalana d'Hospitals.
        • Enrique Palau Director de Desenvolupament Estratègic del Sector Salut. de Atos Origin a Europa.
        GALERIA D'IMATGES
         
         
        pujar
           
          2010
           
          Sessió de treball
           
          REPTES DE L’ECONOMIA SOCIAL DE MERCAT AL SEGLE XXI
           
          Realitzada a ESADE (Universitat Ramon Llull). De Barcelona el 4 de febrer de 2010.
           
          En un període caracteritzat per una forta crisi econòmica i social, amb una elevadíssima taxa d’atur i grans interrogants sobre el futur (globalització, sistema de benestar, mercat de treball, etc…) resulta més necessari i oportú que mai reflexionar sobre els reptes de l’Economia Social de Mercat (ESM) al segle XXI.

          El nostre context cultural, social i econòmic actual no té res a veure amb el de l'Europa de la postguerra de mitjans del segle XX. globalització, TIC, immigració, sostenibilitat, societat del coneixement... són conceptes nous i que ens obliguen preguntar-nos: què significa l'ESM avui en dia? Què en podem esperar? És possible contribuir, des de Catalunya, a redefinir l'ESM?

          La conferència, RETOS DE LA ECONOMIA SOCIAL DE MERCADO EN EL SIGLO XXI, va anar a càrrec del professor Eugenio Recio, catedràtic emèrit d’economia d’ESADE.

          Durant el col.loqui, moderat per Daniel Ortiz, profesor associat del departamento de ciències socials d’ESADE, es van debatre les següents qüestions:
           
          • Evolució i desenvolupament al llarg del S.XX: principals èxits assolits
          • Necessitat de diferenciar l’ESM i l’Estat del Benestar: especificitat de l’ESM
          • Punts forts de l’ESM com a model socioeconòmic: què ens pot aportar l’ESM a avui en dia?
          • Quins son els principals reptes de l’ESM a l’actualitat?
           
          transcipció confència Eugenio Recio
           
          GALERIA D'IMATGES
           
           
          pujar
             
            2009
             
            TROBADA (SOPAR- COL.LOQUI)
             
            "Educació, Llibertat i Valors. El Paper dels poders públics” realitzada al Hotel Evenia Rosselló de Barcelona el 18 de juny 2009.
             
            El paper que les lleis assignen als poders públics, envers l'educació, s'ha de limitar a garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a un ensenyament de qualitat i a la provisió equitativa dels mitjans necessaris?
             
            Quins valors cívics o considerats bàsics per a la cohesió i la convivència socials es convenient o acceptable que siguin promoguts per les administracions educatives?
             
            Mes enllà de la defensa dels seus drets i interessos corporatius, quin paper correspon a les organitzacions professionals de l'àmbit educatiu en la determinació del model? Com es concilia aquest paper amb l'actuació legítima de governs i parlaments? I amb els pares dels alumnes?
             
            • Ponent: Irene Rigau (Portaveu d'Ensenyament. CIU)
            • Comunicacions:
              - Antoni Arasanz (President de FAPEL)
              - Enric Puig (Escola Cristiana de Catalunya)
              - Carles Camí (Pres. Confed. de Centres Autònoms d' Ensenyament)
              - Carles Mata (Pres. Assoc. Directius l'Educació Pública de Catalunya)
            pujar
               
              2009
               
              Sessió de treball
               
              REPENSANT LA PARTICIPACIÓ
               
              Lloc: Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull) . Sala 1. Via Augusta, 390. Barcelona.
               
              Data: Dijous 16 d'abril a les 19:30 hores.
               
              Els actuals nivells de participació dels ciutadans en els processos electorals son considerats preocupants tant per part dels poders públics o els partits polítics com per bona part de l'opinió pública i les organitzacions socials.
               
              Sovint, es presenten els baixos índex de participació com a dèficit o manca de qualitat de la democràcia representativa i no manquen veus que reclamen una reforma en profunditat dels mecanismes electorals i dels processos per a elegir els governs locals, els governs generals i els òrgans legislatius. També hi ha qui pensa que la confrontació de models de societat o de país, ideals o valors ha estat superada per estils de gestió i simple assignació de recursos. Les cosmovisions poden haver deixat pas al pensament únic i a una administració tacticista buida d'il·lusió comunitària i d'horitzons.
               
              Per altra banda, els governs, els parlaments i els partits polítics proven d'acostar.se a la realitat i els interessos dels ciutadans mitjançant la interlocució amb entitats socials representants de grups d'interès econòmic, professional, sectorial o territorial, amb el risc de que aquest diàleg qüestioni la legitimitat de parlaments i governs.
               
              -   Què significa exactament la "desafecció" política?. En què es diferencien "l'abstenció" i la "desafecció"?,
               
              -   Quina part del distanciament entre els ciutadans i els afers públics es atribuïble a les actituds i aptituds de governants i polítics?
               
              -   Milloraria el grau de participació amb la introducció de canvis en el sistemes electorals?. Quins poden ser aquests canvis?
               
              -   Quins riscos es deriven de les actuals tendències? Es tracta d'un simple problema de formes i de llenguatge?. Què cal fer per recuperar la confiança ciutadana en la política?.
               
              -   Demana la societat canvis en els mecanismes de participació política?. Pot substituir, ni que sigui parcialment, la interlocució directa entre governs i grups d'interès àmbits fins ara reservats al joc parlamentari?
               
               
              PROGRAMA
               
              19:30   "Una reflexió sobre la persona i la Democràcia".
              A càrrec del senyor Jordi Sales i Coderch.
              Titular de Filosofia Teorètica i Pràctica i Degà de la Facultat de Filosofia de l' Universitat de Barcelona.
              President de PERSONA I DEMOCRÀCIA - JOAQUIM XICOY.
               
              20:00    Taula rodona: " Vigència de l'actual model de participació"
               
              Sr. Pau Mas. (Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE)
              Sr. Joan Lluís Pérez Francesch (Prof. Tit. Dret Constitucional UAB)
              Sr. Jordi Sauret (Professor Univ. Abat Oliva)
              Sra. Erika Casajona (Consultora Política)
               
              Modera: Sr. Andreu Cruañas. (Director de PERSONA I DEMOCRÀCIA - JOAQUIM XICOY)
               
              pujar
               
               
              © Persona i Democràcia