JOAQUIM XICOY
 
Polític, advocat i humanista
 
Va néixer a Barcelona el 15 de setembre de 1925 en el si d´una familia nombrosa. Es va casar amb Anna Maria Cruells amb qui va tenir 5 fills.
 
Va estudiar en el col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en assessoria d´empreses. Va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
 
Va pertànyer a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i va participar en el procés d'integració en Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual va ser militant des de 1975; i en la qual va ostentar els càrrecs de vice-president del 'Consell Nacional' (1979-1980) i president del Comitè de Govern (1981-1982).
 
Va ser membre de la 'Junta de Seguretat de Catalunya' (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona en el Congrés dels Diputats (1982-1986).
 
El 1986 va ser nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins a les eleccions de 1988, després de les quals va ser triat president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins a 1995.
 
L'any 2000 va rebre la 'Medalla d'Or' del Parlament de Catalunya. Va ser president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya' des de gener de 2003 fins al moment de la seva mort, el 16 de novembre de 2006.
 
Va publicar, entre d´altres, els assajos "Balmes i la Constitució" i "Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau" . Va col·laborar en El Ciervo, El Correu Català, l'Avui i La Vanguardia.
 
La personalitat i la trajectòria de Joaquim Xicoy, polític, advocat, cristià compromés i humanista català han estat assumides per PERSONA i DEMOCRÀCIA com a referència de voluntat de servei a la societat i al país i com a exemple d'integritat, recerca del be comú i impuls de diàleg i entesa.
 
Les seves dimensions personal, professional, política i institucional suposen per a la nostra entitat i per a Catalunya un motiu d'orgull i una exigència constant de determinació, perseverància, austeritat, bona voluntat i disposició per a la comprensió i la generositat entre els homes i les dones.
 
 
 
© Persona i Democràcia